Atzar, variables i persones

Desde dalt d'un gratacel d'una ciutat molt concorreguda UN es para a veure la civilització com qui observa un formiguer, el mateix aspecte, les mateixes sensacions. _________________________________________________ Podé un intens sentiment de que tot allò es aliè a la teva persona. _________________________________________________ T'atures a observar-ho i tot allà sota segueix en moviment. personetes. _________________________________________________ ... _________________________________________________ Podé com una posta de sol, _________________________________________________ Una consciència directa del lligam temporal al que estem sotmesos, i una lliberació del mateix, al menys mentres n'ets conscient... _________________________________________________ La humanitat i tu. Tu i la humanitat. La observes. _________________________________________________ ...Certa visió objectiva... _________________________________________________ podé sorgeix el concepte de pujarse d'amunt la taula, segons John Keating, el professor de "el club de los poetas muertos" però pujant-se a un gratacels. _________________________________________________ comprens coses. Les sents. O al menys t'apropes a quelcom que amplía la teva concepció de la realitat. Tens la mateixa informació que abans, pero n'has tret certes conclusions empíriques... _________________________________________________ ... _________________________________________________ La fotografía l'he feta desde més de 400 metres d'alçada, desde el Empire State Building. Em fascina. Em sento pecador dirigint el significat al haver afegit 3 paraules. Però considero que conviden a reflexionar sobre la temàtica que esquinço i exposo en aquest text. Duen a la fotografía a un terreny més... romàntic? _________________________________________________ ...Encara que, ara la llegeixo diferent, com un crit a la certesa de que l'home es un ésser social. _________________________________________________ Deixo de pensar-hi. _________________________________________________ Espero que us agradi.

TEXT:

“Que maco és escriure. Pots escollir entre milers de paraules la combinació mes adequada per a expressar el que vols expressar. Triant amb precisió, i sent espectador d'allò que mot a mot davant dels teus propis ulls es va generant. Donant pas a un gran joc de lògica de combinacions infinites en el que sents la solució dins el pit, la notes, i t'hi apropes. Treballes excitat en el repte d'aconseguir transmetre una solució que mai es absoluta ja que tal solució sovint és abandonada quan consideres que ja t'hi has apropat suficient o quan realment no t'hi pots apropar més.”



ACOTACIÓ:

Afegir que aquest escrit tenia un objecte important. I es que mentre l’he escrit he gravat en vídeo tot el procés d’escriure’l incloent-hi paraules esborrades i frases corregides. Un vídeo que convidava a reflexionar sobre el mateix procés de creació del text. Resulta que se’m ha penjat el ordinador. Per el que el vídeo en sí s’ha eliminat. Em dol. Ja que ansiava gaudir de l’experiment. Mai podré tornar a generar un fluxe d’arguments sobre aquesta temàtica sense estar totalment influenciat. No obstant el text definitiu queda. L’ultima decisió. La definitiva. O al menys la visible.



ACOTACIÓ DE L'ACOTACIÓ:

Cal mencionar que el viatge que he tingut tant amb el text com amb l’acotació està totalment contaminat de les sensacions que un experimenta quan sent a Bon Iver en la seva màxima essència. Anava a posar un link. Però tots els temes son vàlids. Bon Iver és en si mateix la seva màxima essència. M’ha agafat fort últimament amb aquest home.

Avivant el bloc. Avivant el ferrocarril.

M'agraden molt les últimes publicacions.
Per això mateix fa mesos que no faig cap entrada nova.
em dóna la sensació de que cada entrada ha de ser millor que l'anterior.
i llavors recordo:

aquest blog ha estat creat per publicar el que vulgui i quan vulgui, independentment de la seva qualitat o interès.

El crític és una figura que en la mesura del possible procuro que sigui inexistent en els meus escrits. ningun judici sobre continguts sobre mi mateix ha d'interferir en els textos e imatges.

Si vull dir PUTA ho dic. si Vull dir que sóc GAY ho dic. i així. Si en un escrit semblo un fetichista paranoic, me la porta fluixa. Per això he fet el blog. Per no tenir que precuparme per les repercusions de les obres i continguts.

Dit això, afegir que aviat parlaré del ferrocarril.
si. El ferrocarril.

res d'aviat.
ara mateix.

El meu afán de perfecció malaltís m'obliga a pasar-me tres hores de rellotge per completar un text. I no es gaire eficient. Així que em quedo amb que sigui eficaç, Ja que aquest tema dona molt de sí i procediré a deixar anar una parrafada sense aturarme a corregir res. Apa. Ja m'he justificat.

L'AMBIENT DEL FERROCARRIL NO M'AGRADA I DESCUBRIRÉ PERQUÈ.

"El ferrocarril, Un ascensor gran, un bus, una sala d'espera. que què ténen en comú? jo us ho diré! son llocs on hi ha gent que no es coneix, junta, sola, i esperant. Responen la gran majoría a uns codis socials, típics de les ciutats. No es miren als ulls més de 4 segons, no es relacionen, s'escuden amb accions, com mirar per la finestra, llegir el diari, llegir, escoltar música, i no és pas per avorriment. És per incomoditat.

És el ser jutjat. És el fet de mirar a les persones. Mirar i ser mirat. Hi ha molts motius que generen aquesta incomoditat. No és políticament correcte quedar-te mirant a una persona llargament. Està mal vist. És ofensiu. Ja. Però, és que allà dins no hi ha res més que gent. No tens mes remei que mirar-los.

Igual que un actor, que donant-li accions, objectes, genera una sensació de realitat major i té molta més facilitat per generar el personatge, els individuus del metro fan el mateix. Fan veure que están molt ocupats, No poden suportar la sensació de que la gent els miri, i ells no facin res. Noten la presència de la massa. i se senten incòmodes. "


He pensat una petita performance, a lo Bansky, simplement unes petites pegatines per desastabilitzar el rol que s'ha establert. col·locades a una part concreta del vagó, les frases seran de caràcter informatiu i tindrán com a únic objectiu fer evident per als passatgers el rol que es porta, ja sigui desenmascarant-lo, o portant-lo a l'extrem.

"conseguir que totes les consciències facin endent cap al final de l'embut i es trobin, trencant la monotonía de la ciutat i fent del grup de 4 format al metro un lloc d'intercanvi cultural, emocional o d'opinió. fins i tot de crítica."


És preciós. L'atzar et col·loca durant la teva hora de viatge a tres persones al davant sempre sempre diferents. JUGUEM-HI. Convertim els packs de 4 seients en un espai de tensió extrema, de tensió sexual, d'intercanvi d'opinió. amb 12 frases per vagó.

Una pegatina amb un missatge pot crear conflicte al 4 dels seients. I el conflicte crea unitat.

Brainstorming frases

1 "mis padres se conocieron en un vagón de tren"
2 "aquesta pegatina està posada aquí per que us coneixéu entre vosaltres"
3 "pots dormir, els demés només t'observarán"
4 "uno de estos asientos és ocupado por un asesino"
4 "el del primer asiento tiene unos ojos preciosos"
6 "ella no deja de controlarte por el reflejo del cristal"
7 "quan acabis amb el diari ofereix-li a ella"
8 "a que no pots sostindre-li la mirada més de 7 segons?"
9 "sí ella también es virgo"
10 "PERILL no es pot parlar. podríeu fer amics"
11 "Si està incómode sempre pot mirar per la finestra"
12 "Quizà ella se llame también Alba"
13 "el de delante sabe un chiste bueníssimo"
14 "parece serio pero es un cachondo"
15 "PROHIBIT fer veure que s'és una persona ocupada"
16 " <= Élla baja en la misma parada que tú"
17 "ATENCIÓ, saben que portes unes arracades precioses"
18 "COMPTE tensió seuxal no resolta"
19 "PROHIBIDO enamorarse gustarse o similares"
20 "CUIDADO si hablan con desconocidos. podrían pasar un buen rato hasta la parada"
21 "Código: si quieres entablar conversación, sostén la mirada 3 segundos y seguidamente mira por la ventana"
22 "Vas guapa avui, i els companys de vagó ho han notat"
23 "ATENCIÓ els informem que en aquest quatre seients només està permès parlar del temps, del paisatge i dels horaris de ferrocarril"
24 "ATENCIÓ prohibit generar converses que no siguin superficials"
25 "prohibit ser simpàtic"
26 "Tots fan veure que están molt ocupats. i tu?"
27 "te recomiendo el libro que está leyendo"
28 "Cares noves cada día"
29 "la cara es el espejo del alma"
30 "leer periódicos ajenos produce ____ "

etc.

és molt fàcil anar-se per les branques. Així que han de ser cuidadosament selecionades per que transmetin el que han de transmetre. A cada vagó hi ha 12 emplaçaments per a pegatines. una per cada pack de 4 cadies. sota la finestra. centrat.




Al final no m'ha portat tant de temps com m'esperava escriure-ho. Normalment perdo masses hores retocant i retocant.

dit.

Al igual que viure,
estimar també és un verb.

"Quants cops més ens aturarem a contemplar la lluna plena? uns 20? I no obstant, tot sembla infinit."

Ho diuen i s'acaba la pel·lícula.

L'expressió de la mirada

Intercambiem mirades amb milers i milers d'ulls. Som experts en llegir mirades. Sostenint una mirada experimentem emocions. Observes a un ésser que t'observa.
ser observat prova la nostra existència, i examinar detingudament uns ulls evidencía les respectives exitències. I ens volca a ambdós en un mar de inputs i sensacions sovint tant intens que ens porta a trencar el vincle apartant la mirada.

La comunicació constant de la mirada. Tensió, atracció, curiositat, estabilitat, dubtes, alegría, malrolloasako, la llista es infinita. Tot vé suggerit per una pauta, un codi: l'expressió dels ulls humans. Estem acostumats a aplicar el codi d'ulls humans a cada cara que mirem.

Pero.

I quan mirem uns ulls animals? Quan mirem l'enorme ull d'un cavall que ens observa. Quan aguantem la mirada al nostre propi gos intentant aprofundir en la seva consciència i explorar les emocions que ens transmet. Quan el gat creua el teu eix de mirada i el manté intentant, o no, crear un feedback. què passa llavors?

Apliquem els codis de lectura d'ulls humans, e interpretem les seves emocions o la seva fisonomía en vers a les semblançes que hi ha amb la mirada humana. Llegim odi, simpatía, tensió etc. quan en realitat es una malinterpretació que ens suggereix sensacions equivocades de l'animal en questió.


Us convido a que mireu atentament aquestes mirades i gaudiu d'una bona reflexió.

El procés creatiu genera residus. Que NO son considerats com a algo esplèndid. Però que tenen possiblement una petita petita espurna de màgia. Per això es va crear aquest bloc anònim. per compartir residus, amb el que segurament tu, t'hi pots inspirar.

GUIÓ QUE TROBAREU AQUÍ A SOTA
Consisteix en: Escriure sense pensar un full sencer, una història de ficció. del cap al teclat, com una improvisació teatral. disculpeu les faltes ortogràfiques.